Ha passat més de mig segle d’ençà que l’any 1970 els delegats permanents, mitjançant decret, atorguen els drets polítics a les dones andorranes. En aquests cinquanta-tres anys l’evolució de la dona andorrana en la societat en general i en la política en particular, ha sofert un increment important. El món ha evidenciat la necessitat de tenir dones en càrrecs transcendents a la societat, d’una banda, per un principi competencial i de coneixement, i, d’altra banda, per un principi d’igualtat de gènere, una lluita inqüestionable en el nostre dia a dia.
“És important veure dones a les candidatures, donant una especial importància a les polítiques del nostre país.
No obstant això, el camí ha estat llarg. Van haver de passar deu anys perquè Mercè Bonell Bertran, la política andorrana, accedís com a consellera de comú entre 1980 i 1983, i posteriorment, com a consellera general els anys 1984 i 1985. Mercè Bonell Bertran va obrir la cursa política a totes les dones que han optat des de llavors als càrrecs governamentals ja sigui a govern com a comuns. En aquest sentit, hem de lloar la valentia d’una dona pionera, que va atrevir-se a fer quelcom impensable a l’època. Hem tingut síndiques i sots-sindiques, conselleres i cònsols. Estic convençut que en un futur tindrem una cap de Govern i el projecte d’Acció, amb Judith Pallarés al capdavant, és un compromís ferm d’això. En aquestes eleccions la paritat home-dona és ben palès, i desitjo que sempre segueixin aquesta línia els anys vinents. Veure dones a les llistes donant una especial importància a les polítiques del nostre país i que junt amb els candidats joves prometen un aire fresc que s’espera al nostre país. Pressuposem que tot això serà un al·licient per moure els electors a anar a votar i fer disminuir aquest índex d’abstenció que s’arrossega en els últims anys. Des d’Acció tenim el compromís de mirar cap al futur, i per això us demanem la vostra confiança.
Article de Josep Estefanell, núm. 13 de la candidatura nacional d’Acció
