Els darrers quinze anys de la meva vida me’ls he passat a Brussel·les contribuint a la regulació del mercat intern europeu i a la defensa de la lliure circulació en aquest espai. Ara, però, inicio una nova etapa retornant al meu país, Andorra, i observo amb molt d’interès les negociacions que s’estan duent a terme per assolir un acord d’associació amb la Unió Europea.
Unes negociacions que desperten dubtes i, per què no dir-ho, també pors a la societat andorrana. Una reacció lògica tenint en compte la dimensió i la potència política de l’interlocutor que tenim a l’altre costat.
“L’acord d’associació que s’està negociant ha de ser vist com una oportunitat i no com una amenaça.”
En les setmanes que fa que torno a ser al país, he sentit en diverses ocasions les reticències a signar un acord que ens inundarà el mercat laboral amb treballadors de l’est-europeu que vindran a gaudir d’unes millors condicions de vida. Sincerament, ho dubto. També he copsat la creença que seran moltes les empreses dels països veïns que s’instal·laran a Andorra, s’apoderaran del nostre mercat i posaran en perill el teixit econòmic autòcton. Un altre fet del qual em permeto discrepar, ja que el nostre mercat ja és molt dinàmic i competitiu i entrar-hi com a un jugador nou no és evident.
L’acord d’associació que s’està negociant ha de ser vist com una oportunitat i no com una amenaça. Globalment, ens permetrà beneficiar-nos de la lliure circulació de béns, de serveis, de persones i de capitals en l’immens mercat europeu. Molts de vosaltres pensareu “sí, és clar, però no les nostres empreses, perquè no són grans actors en l’àmbit internacional”. Però és precisament en la proximitat on podem destacar.
Oportunitat per als petits empresaris i autònoms del nostre país que actualment no poden creuar la frontera per fer negocis en l’àmbit més pròxim a Andorra. Per entendre’ns, no poden baixar a la Seu a fer una petita reforma, oferir els seus serveis de disseny i assessorament, o simplement vendre aliments frescos.
“Un bon acord serà aquell que posi els límits necessaris a la protecció de la nostra sobirania com a Estat independent.”
Oportunitat perquè els andorrans i andorranes puguin residir sense límit de temps en qualsevol país europeu, també perquè els nostres joves puguin estudiar, treballar i viure a Europa sense deixar-hi la pell seguint uns interminables procediments administratius. Oportunitat també per a la nostra economia i per a l’estabilitat financera del nostre sistema bancari i institucional.
I podria seguir amb un llarg etcètera on veig més oportunitats que amenaces per a Andorra assolint un bon acord d’associació.
Però siguem clars. Per mi un bon acord serà aquell que posi els límits necessaris a la protecció de la nostra sobirania com a Estat independent. Un fet que es defensa molt millor amb un acord d’associació per davant del fet de ser un estat membre de la UE, ja que per les especificitats del nostre país seríem contribuïdors nets del pressupost de la Unió.
L’acord que s’està negociant és, simplificant-ho molt, una negociació comercial en la qual hi ha molt marge de maniobra i on serà clau defensar la nostra identitat i les nostres especificitats.
Responent a la pregunta que titula aquest article, ens beneficia un acord amb la UE? Sí, sempre que es preservi el nostre marc institucional i s’asseguri la participació d’Andorra en el procés legislatiu europeu. Sí, si es garanteix que es disposi d’un sistema de derogacions al principi del lliure establiment amb la intenció de protegir el mercat nacional i si s’aconsegueix l’accés als fons de l’euro sistema per garantir l’estabilitat i solvència del sistema bancari andorrà.
Si es donen tots aquests condicionants, per mi la resposta és sí, perquè l’acord d’associació aportarà més oportunitats que amenaces, perquè crec que serà beneficiós per a Andorra i perquè cal modernitzar i flexibilitzar les relacions amb els nostres veïns, amb un marc general que ens permetrà preservar la nostra identitat i alhora millorar el benestar dels nostres ciutadans i la competitivitat de la nostra economia.
Noelia Souque, experta en relacions internacionals i membre d’Acció.
