La societat actual ha desemparat els joves. Aquesta és una realitat que es fa difícil afrontar, però que realment ens ha superat. Ens han ofert moltes oportunitats acadèmiques però molt poques d’emancipació. I aquí és on afloren les mancances.
És cert que la vida és més complexa avui que fa dècades, però a la vegada també tenim una de les societats més formades. Tenim una societat plena de professionals liberals: advocats, periodistes, economistes i arquitectes. Però no sabem què és una hipoteca fins arribats als trenta anys, com a mínim. La responsabilitat no recau sobre els joves, sinó sobre el mecanisme que els ha format; formem a economistes, però no formem a ciutadans. Això provoca una desempara generacional. No sabem com funciona el món més enllà de les aules i casa dels pares. Els joves no estem preparats per a sobreviure amb els nostres mitjans. Acabem assumint la responsabilitat per obligació però condicionada a la conjuntura actual.
“Tenim un jovent amb coneixements extraordinaris, però que ha d’aprendre a sobreviure al dia a dia.”
L’objectiu és que els joves ens emancipem, sí, però la gran part dels joves entre 16 i 22 no sabem com es valora un crèdit o com afrontar un contracte de lloguer abusiu. Tampoc estudiem com estalviar i com invertir amb responsabilitat. En general, tenim un jovent amb coneixements extraordinaris, però que no saben sobreviurien al dia a dia.
Cal formar els nostres joves per a gestionar la quotidianitat. Dotar-los d’una educació social és bàsic per solucionar problemes com els lloguers, hipoteques i pensions. La idea clau és contextualitzar als nostres joves perquè puguin tenir una vida digna de forma autònoma. Perquè tinguin perspectives de futur. És necessari dotar-los de coneixements socials, essencials perquè puguin tenir un creixement personal i professional. Que sàpiguen per se quines són opcions que més els convenen. Perquè siguin valents i lliures per tal d’arriscar-se i progressar en la societat.
Albert Areny, president d’Acció Jove
