Com en cada temps electoral, les veus s’eleven en contra d’un partit, d’una idea o d’una política. Els últims dies, certes veus s’han elevat en contra de la noció d’“obertura”. He pogut observar que l’ús del terme es converteix en un tabú o, en tot cas, el sentiment proteccionista torna amb força a un país sotmès a moltes tensions que ja afecten la població, com és la problemàtica de l’habitatge, l’augment de la inflació i el manteniment del benestar social.
No crec que sigui blanc o negre, però sí que crec que s’hauria de treballar per obrir-nos de manera controlada. M’explico, en temes que conec com les relacions internacionals, tenim oportunitats i també existeixen riscos. Entenc perfectament la preocupació dels andorrans respecte a l’Acord d’associació amb la Unió Europea, del qual ja vaig compartir que em semblava una oportunitat per obrir la nostra economia a noves oportunitats a través de les empreses i els andorrans que vulguin ampliar i internacionalitzar la seva activitat, però també comparteixo el neguit de molts sobre la qualitat de vida i la seguretat que es podrien veure compromeses si no negociem quotes, condicions i possibilitats de control. Sent molt realista, ja que haurem de tancar l’Acord, procurem fer-ho amb les màximes salvaguardes possibles.
“L’obertura controlada és la millor aposta per Andorra i en la qual hem de treballar decididament.”
En general, tota la meva vida he pogut beneficiar-me de l’obertura i la voluntat d’experimentar i explorar. Per això, crec que és important mantenir una visió global que contempli l’obertura econòmica i el progrés del país, davant la visió proteccionista que ens pot dur més maldecaps que beneficis. Els valors progressistes del liberalisme han de servir per millorar la nostra situació política, social i econòmica, i especialment el de les nostres empreses i emprenedors.
En aquest sentit, penso que les nostres oportunitats resideixen en la capacitat de destacar les nostres forces sobre l’escenari econòmic europeu i global. Dels darrers governs, destaco els que han avançat amb pragmatisme treballant amb una visió transversal i sobretot en temes de diplomàcia. De fet, ha de ser aquesta diplomàcia econòmica la que es trobi al centre de la nostra política d’afers exteriors, treballant tots plegats des d’afers econòmics amb el sector financer i exteriors per continuar potenciant l’atractivitat d’Andorra. Cal ser pragmàtics i fer servir les nostres forces diplomàtiques com a influencers de l’economia andorrana per potenciar les oportunitats per als nostres empresaris i la nostra activitat econòmica nacional.
Influencers a part, tot sigui dit, l’objectiu de la política d’exteriors que permet promoure i protegir els interessos de l’Estat no hauria de ser d’assolir la màxima presència en àmbits desconnectats de la realitat i de les necessitats dels andorrans, sinó que ha de potenciar tant les relacions bilaterals com multilaterals, aquells àmbits que tenen sentit per promocionar i potenciar el turisme, la innovació, una inversió estrangera raonable i un desenvolupament econòmic racional.
En definitiva, crec sincerament que l’obertura controlada és la millor aposta per Andorra i en la qual hem de treballar decididament.
Noëlia Souque, militant d’Acció
